narrow

viernes, mayo 09, 2008

Tom Waits - Downtown Train -1985

2 Comments:

Anonymous Rosa said...

O, senzillament, restar estirada i sentir com plou (un gran plaer després de tants dies eixuts)i, de tant en tant, obrir la finestra i gaudir de l'olor a terra mullada.

Per cert, sempre que torno a aquell cafè de Reus, se'm dibuixa un petit somriure als llavis només entrar perquè em resuslta impossible no evocar la fantàstica anècdota del te gris. Si algú està al cas es deu pensar que no hi toco!

Rosa

7:58 p. m.  
Blogger narrow said...

Bello olor el de la tierra húmeda, como el de las persianas amarillas mojadas del que ya hablé.
Gracias por el recuerdo.

11:23 a. m.  

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home